Llibertat Franki!

Seguidament us publiquem un parell d'articles d'opinió demanant la llibertat d'en Francesc Argemí, Franki. Podeu trobar més informació de la campanya clicant a aquesta adreça.

Isabel-Clara Simó: A favor de Franki

Amb el més pur estil franquista, sense ni tan sols avisar els advocats, ha estat detingut Francesc Argemí, Franki, i portat a la presó de Can Brians 2 per complir una sentència de 2 anys i 7 mesos. Quin és el seu delicte? No ha robat a ningú, ni ha fet mal a cap persona; no ha violat una dona ni ha torturat una criatura; no ha destrossat béns comuns ni privats; ha pagat a Hisenda, és un ciutadŕ que mai ha fet cap activitat antisocial. Perň un dia, a Terrassa, d’on és fill, va despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament, i les lleis medievals espanyoles aixň ho tipifiquen com a delicte. Només l’espanyola.

La catalana la pots cremar, embrutar o rebregar; per tant, no valen els arguments que són coses que poden ferir la sensibilitat de la gent. No: ho consideren delicte perquè és
un símbol d’un Estat, i un símbol, per a aquests retrògrads, és més important que les persones. I que la Constitució. Si algú despengés una bandera catalana, jo no saltaria d’alegria, però el ciutadà en qüestió té dret a una llibertat d’expressió que ens han promčs a tots. També ens han promés la igualtat per a tothom, però només unes sensibilitats valen i només uns símbols valen.

Ara hi ha moltes mobilitzacions per la llibertat de Franki, que resulta que és un catalanista expressiu i disposat sempre a defensar la nostra pàtria i la nostra cultura. Franki no va armat, no fa mal a ningú. Només expressa la seva opinió. I això a dins d’una Europa que fa molt temps que ha deixat de considerar delicte aquesta mena d’actuacions. I que consti que els ultres judicials que promouen aquesta mena de lleis obsoletes són els mateixos que s’escandalitzen perquè ‘els moros’ s’ofenen per les caricatures de Mahoma. Hipòcrites!
Font: avui.cat

Víctor Alexandre: El cas Francesc Argemí ‘Franki’

El nacionalisme espanyol ho impregna tot, a Catalunya, fins al punt que som un país tan subordinat a un altre país que gairebé no reaccionem davant d’actuacions judicials i policíaques més pròpies de règims dictatorials que no pas democràtics. Res d’això, però, no seria possible sense la col•laboració abrandada de molts catalans situats en llocs de poder, especialment a la conselleria d’Interior. El cas de l’empresonament, sense proves, de Núria Pòrtulas, l’any passat, és prou conegut, però ara se n’ha produït un altre de característiques similars. Es tracta de l’empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí ‘Franki’, condemnat a una multa i a una pena de dos anys i tres mesos per haver assistit a la despenjada d’una bandera espanyola a l’Ajuntament de Terrassa. Els fets es van produir l’any 2002, durant la Festa Major, i, més enl

là de l’acusació de la policia, no hi ha proves que demostrin que Argemí hi va participar. Tot i això, els tres recursos que ha presentat des del 2004, demostrant que aquell dia era en un altre lloc, han estat desestimats i recentment, sense cap notificació prèvia, va ser empresonat a la Model de Barcelona i traslladat posteriorment a Brians 2. Aquest extrem és greu, perquè denota una complicitat inadmissible entre la titular del Jutjat núm. 2 de Terrassa i la conselleria d’Interior en la detenció de l’imputat. En lloc de fer-li arribar una notificació, com ordena la llei, els Mossos d’Esquadra es van presentar per sorpresa al lloc on treballa i, davant de tothom, talment com si fos un delinqüent, se’l van endur emmanillat acusant-lo d’ultratge a la bandera espanyola.

Estem, per tant, davant d’un cas de repressió ideològica -com el de la crema de fotos del rei d’Espanya- destinat a intimidar la societat per mitjà de la coacció i de l’abús de poder. El missatge de la Justícia espanyola i de la conselleria d’Interior és clar: els símbols espanyols són sagrats, els catalans no. Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana. Recordem, en aquest sentit, que van ser els mateixos Mossos els qui van esborrar tota al•lusió a la crema d’una bandera catalana en la denúncia presentada pel restaurant Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès el passat 11 de Setembre. Tot i que el propietari va denunciar el fet, així com els desperfectes causats pel foc a la façana, els “retocs sense importància” practicats pels Mossos en una dependència contigua van fer que l’al•lusió a la bandera desaparegués misteriosament del text. És a dir que, desaparegut el mòbil polític, els fets es convertien en una simple bretolada. El missatge és clar: despenjar una bandera espanyola és més greu que cremar una bandera catalana. D’aquí que el Govern català hagi desatès la petició de revisió immediata del cas de Francesc Argemí, sol•licitada pel seu advocat, i que el partit de Joan Saura, tan amoïnat per la repressió ideològica xinesa al Tibet, es mostri tan indiferent amb la repressió ideològica espanyola a Catalunya. Ja se sap, les causes, com més llunyanes, menys compromeses.